La invenció de la petita bossa de te va ser un acte involuntari de l'empresari.
Al juny de 1904, Thomas Sullivan, un comerciant de te a Nova York, EUA, va posar una petita quantitat de mostres de te en petites bosses de seda per tal de reduir els costos de negoci i les va enviar als clients. El client desconcertat va tractar de remullar les petites bosses de seda que contenien fulles de te en aigua calenta bullint, i va trobar que aquest mètode de fer te era molt convenient, que era molt apreciat. Sullivan va ensumar l'oportunitat de negoci en aquesta matèria i va utilitzar gasa en lloc de seda per fer el prototip de les bosses de te d'avui.
Des del desenvolupament de les bosses de te, s'ha guanyat el cor de molts consumidors. Sarah Howe, directora del departament de relacions públiques de la Britànica Tetley Tea Company, va dir: "És impossible imaginar com seria la vida sense bosses de te".
Les bosses de te no són només paper i te
El disseny involuntari de bosses de te ha sofert diverses millores i està més d'acord amb les necessitats dels consumidors. El nombre de bosses de te utilitzades també ha augmentat precipitadament.
Mentre que les bosses de te d'un sol ús aporten comoditat a les nostres vides, al seu torn causaran algun perill ocult per a mi? Comencem pel trencaclosques del material de la bossa de te!
En l'actualitat, les bosses de te més comunes del mercat són paper de filtre, teixit no teixit, PET (àcid politereftàlic), niló i PLA (àcid polilàctic) i altres materials.
Les bosses de te de paper de filtre generalment estan fetes de fibres vegetals, però algunes fibres sintètiques també estan disponibles. Té una certa composició d'agent blanquejador, i els seus productes bàsics segellats són propensos a oxidar-se després de molt de temps remullant i dissoldre metalls pesants. Si s'adopta el mètode de segellat de premsa calenta, el paper segellat per calor conté fibres químiques de baixa fusió, com fibres de polipropilè, fibres ES, etc., que contenen traces de plàstic.
El teixit no teixit no és tela, sinó plàstic. Generalment està fet de polipropilè, és a dir, material pp, que es fon a alta temperatura i després se sotmet a una sèrie de processaments. Alguns teixits no teixits tenen substàncies nocives en el procés de producció, el que farà que aquestes substàncies nocives s'alliberin després de l'elaboració de cervesa a alta temperatura a llarg termini, que tindrà alguns efectes adversos sobre el cos humà.
El PET és una espècie de fibra de polièster. Com a bossa de te, té les característiques d'alta textura i alta transparència. També té propietats de fabricació de bosses i retenció de formes. En general, no hi ha elució a l'hora de remullar, però aquest tipus de fibra és resistent a altes temperatures. La tolerància al pH és relativament pobra, de manera que l'elaboració d'alguns tes pot no ser molt bona.
El niló, també conegut com poliamida pa, les bosses de te fetes d'ella són incolores i insípides, amb transparència i resistència a la calor. En els últims anys, s'ha tornat més popular per al te perfumat. Els avantatges són la forta duresa, no fàcils d'esquinçar, la forta permeabilitat visual i les malles més grans, el que fa que sigui més fàcil elaborar te. No obstant això, quan s'elabora te, es pot alliberar si la temperatura supera els 90 °C durant molt de temps. Materials nocius.
Les bosses de te degradables d'àcid polilàctic PLA estan fetes de recursos vegetals renovables (com el blat de moro), i les matèries primeres proposades de midó, comunament conegudes com a "fibra de blat de moro", tenen una bona biodegradabilitat i poden ser utilitzades per microorganismes de la natura. Es degrada completament sota certes condicions, i finalment produeix diòxid de carboni i aigua sense contaminar el medi ambient. És reconeguda com una prometedora nova generació de materials de filtre verd sostenible.
Val la pena assenyalar que un gran nombre de comerciants en el mercat actualment afirmen utilitzar bosses de te de fibra de blat de moro, però en realitat utilitzen fibra de blat de moro falsa, és a dir, bosses de te de niló. Els consumidors han de prestar atenció a distingir les bosses de te de niló i les bosses de te de fibra de blat de moro. Hi ha dues maneres de distingir-los: una és cremar amb foc, que té una olor de fenc, semblant a una planta, és una bossa de te de fibra de blat de moro; l'altre és esquinçar amb força, que és fàcil d'esquinçar és la fibra de blat de moro. Bosses de te, al contrari, bosses de te de niló.
